http://temaria.net/ ISSN: 1885-0685. 2005. Registros relevantes: 10 Facultat de Biblioteconomia i Documentació (Universitat de Barcelona) + Grup de recerca Organització i Recuperació de Continguts Digitals, 2005-2007 editor@temaria.net rodriguez.gairin@ub.edu http://temaria.net/imagenes/temaria-rss.gif http://temaria.net/ eramos@philippi.cl, pmorales@sbp.cl, sgalvez@cmpuentealto.cl Aquest article fa una repassada als nous espais ocupats per les biblioteques públiques, a partir de l'adaptació dels serveis associats a les necessitats de les persones. El primer impuls d'aquest procés va ser la implementació de biblioteques mòbils que van permetre acostar els serveis de la biblioteca pública a les persones que no en podien fer ús. No obstant això, a partir de la dècada dels vuitanta es produeix una explosió de serveis bibliotecaris en espais públics. És així que es creen biblioteques en centres comercials, estacions de metro, piscines, platges, mercats, etc., de manera que la oferta de la biblioteca s'estén cap a altres segments de la població i es contribueix a superar l'exclusió social., Este artículo da un repaso a los nuevos espacios ocupados por las bibliotecas públicas, a partir de la adaptación de los servicios asociados a las necesidades de las personas. El primer impulso fue la implementación de las bibliotecas móviles que permitieron acercar los servicios de la biblioteca pública a las personas que no podían hacer uso de sus servicios. Sin embargo a partir de la década de los 80 se produce una explosión de servicios bibliotecarios en espacios públicos. Es así como se crean bibliotecas en centros comerciales, estaciones de metro, piscinas, playas, mercadillos, etc., extendiendo la oferta de la biblioteca hacia otros segmentos de la población y contribuyendo a derribar la exclusión social., This article reviews the new spaces occupied by public libraries, starting with the adaptation of services associated with persons' needs. The first push in this process was with bookmobiles that brought library services closer to those persons that could not make use of them previously. There followed, in the 1980s, an explosion in library services in public spaces, to such an extent that libraries were set up in public centres, metro stations, pools, beaches, markets, etc. In this way library services have been able to extend to other segments of the population and contribute to overcoming social exclusion. Fri, 02 Jan 2004 00:00:01 +0100 http://www.raco.cat/index.php/Bibliodoc/article/view/16670/41464 http://www.raco.cat/index.php/Bibliodoc/article/view/16670/41464 131-148 En les últimes dècades s'ha introduït amb força en l'àmbit de les biblioteques universitàries el concepte de centre de recursos per a l'aprenentatge i la investigació (CRAI). Aquest concepte estableix un nou model de biblioteca universitària per donar resposta als reptes que planteja el nou model d'educació universitària. Un CRAI és un lloc físic on s'integren els serveis universitaris de suport a la docència, a l'aprenentatge i a la investigació i on els professionals responsables de la prestació d'aquests serveis treballen conjuntament. L'objectiu d'aquest concentració de serveis és doble. Per una banda, millorar l'actual prestació de serveis i augmentar-ne l'oferta; i per l'altra, optimitzar els recursos disponibles, tot aplicant economies d'escala. La materialització dels CRAI es plasma, des del punt de vista organitzatiu, en realitats diferents. Les fórmules organitzatives per donar realitat als CRAI són plurals i diverses depenent de la cultura institucional, la trajectòria, les oportunitats, etc., de la universitat en què s'insereixen. En l'article s'examinen els factors que han conduït a l'aparició dels CRAI en l'àmbit universitari i es fa una revisió de l'estat de la qüestió de la convergència de serveis en les zones on aquest moviment ha tingut més impuls. Finalment es fa una mirada sobre la situació dels CRAI a l'Estat espanyol i la labor de difusió dels CRAI que ha portat a terme REBIUN i el cas d'una universitat, la Universitat Pompeu Fabra, que ha iniciat el camí cap als CRAI, mitjançant la convergència i concentració de serveis., En las últimas décadas se ha introducido con fuerza en el ámbito de las bibliotecas universitàries el concepto centro de recursos para el aprendizaje y la investigación (CRAI). Este concepto establece un nuevo modelo de biblioteca universitaria para dar respuesta a los retos que plantea el nuevo modelo de educación universitaria. Un CRAI es un espacio físico donde se integran los servicios de soporte a la docencia, al aprendizaje y a la investigación y donde los profesionales responsables de la prestación de estos servicios trabajan conjuntamente. El objetivo de esta concentración de servicios es doble. Por un lado, mejorar la actual prestación de servicios y aumentar su oferta; y por otro optimizar los recursos de que se dispone, aplicando economías de escala. La materialización de los CRAI se plasma, desde el punto de vista organizativo, en realidades diferentes. Las fórmulas organizativas para hacer realidad los CRAI son plurales y diversas dependiendo de la cultura institucional, la trayectoria, las oportunidades, etc., de la universidad en que se insertan. En el artículo se examinan los factores que han llevado a la aparición de los CRAI en el ámbito universitario y se hace una revisión del estado de la cuestión de la convergencia de servicios en las zonas donde este movimiento ha tenido mayor impulso. Finalmente, se da una mirada sobre la situación de los CRAI en el Estado español y la labor de difusión de los CRAI que ha llevado a cabo REBIUN y el caso de una universidad, la Universidad Pompeu Fabra, que ha iniciado el camino hacia los CRAI mediante la convergencia y la concentración de servicios., In the past decades a new concept has been forcefully introduced into the university library community: the learning resource centre (LRC). This concept establishes a new model for the university library that responds to the challenges presented by the new model of university education. An LRC is a place where university support services for teaching, learning and research are integrated, and where the professionals responsible for providing these services work together. There is a double objective for concentrating these services: on the one hand, to improve the current provision of services and to increase the number of services offered; on the other, to make the most out of available resources by applying economies of scale. The appearance of LRCs is seen, from the organisational point of view. There are many and varied organisational formulae for creating the LRCs, depending on the institutional culture, direction, opportunities, etc., of the universities into which they are incorporated. This article takes a look at the factors that have led to the appearance of LRCs in universities and offers a state of the art description of the convergence of services in zones where this movement has had most impact. Finally the authors focus on the situation of LRC in Spain and on the dissemination about them carried out by REBIUN (Network of University Libraries). Included in this discussion is a case study of how the Universitat Pompeu Fabra is moving toward an LRC by converging and concentrating services. Sun, 02 Jan 2005 00:00:01 +0100 http://www.raco.cat/index.php/Bibliodoc/article/view/40881/83058 http://www.raco.cat/index.php/Bibliodoc/article/view/40881/83058 15-29 alessando.comai@esade.edu, joaquin.tena@upf.edu Els autors defineixen el concepte d'intel·ligència competitiva (IC) i fan una breu revisió de les etapes de la intel·ligència competitiva a Espanya a través de la bibliografia. L'article analitza la situació actual de la intel·ligència competitiva, amb les singularitats que presenta i l'especialització en els diferents tipus de sectors en els últims 15 anys. Aquesta situació actual es compara amb la comparativa de la situació de al intel·ligència competitiva en altres països. L'article es completa amb l'anàlisi de les oportunitats i reptes als quals s'enfronta la professió de documentalista en relació amb l'IC i amb la prospectiva de l'IC a Espanya., Los autores definen el concepto de inteligencia competitiva (IC) y realizan una breve revisión de las etapas de la inteligencia competitiva en España a través de la bibliografía. El artículo analiza la situación actual de la inteligencia competitiva, con sus singularidades y especializaciones en los diferentes tipos de sectores durante los últimos 15 años. Esta situación actual se compara con la comparativa de la situación de la inteligencia competitiva con otros países. El artículo se completa con el análisis de las oportunidades y retos a los que la profesión de documentalista se enfrenta en relación a la IC y con la prospectiva de la IC en España., The authors define the concept of competitive intelligence (CI) and briefly review its stages in Spain by looking at the professional literature. The article analyses the current situation of CI, with unique features and specialisations for different industries, over the past 15 years. The current situation is compared with that of other countries. The article then concludes with an analysis of opportunities and challenges facing information specialists relating to competitive intelligence and with the prospects of CI in Spain. Sun, 02 Jan 2005 00:00:01 +0100 http://www.raco.cat/index.php/Bibliodoc/article/view/40882/83059 http://www.raco.cat/index.php/Bibliodoc/article/view/40882/83059 http://www.raco.cat/index L'autora repassa el concepte de lectura fàcil i analitza quins són els possibles destinataris des de diferents realitats i necessitats, i reflexiona sobre com poden ser tractades des de la lectura fàcil totes aquestes realitats diferents. En aquest article es fa una panoràmica sobre la lectura fàcil a escala internacional, amb un èmfasi especial sobre la realitat catalana, de la qual l'autora analitza les experiències dutes a terme per les diferents plataformes vinculades a la lectura fàcil. Finalment, l'autora conclou amb les perspectives de futur immediat per a la lectura fàcil a Catalunya., La autora ofrece un repaso sobre el concepto de lectura fácil i analiza cuáles son los posibles destinatarios desde diferentes realidades y necesidades, y reflexiona sobre cómo pueden ser tratadas desde la lectura fácil todas estas distintas realidades. En el artículo se ofrece una panorámica sobre la lectura fácil a escala nternacional, poniendo especial émfasis en la realidad catalana, de la que la autora analiza las experiencias llevadas a cabo por las distintas plataformas vinculadas a la lectura fácil. Finalmente, la autora concluye con las perspectivas de futuro inmediato para la lectura fácil en Catalunya., The author goes over the concept of Easy-to-read and analyses the possible groups to whom it is directed, each with a different reality and with different needs. The author also reflects upon how these different perspectives can be addressed by Easy-to-read. The article presents an overview of Easy-to-read on an international level, with special mention of the situation in Catalonia where the author analyses the experiences carried out by different platforms with ties to East-to-read. The article concludes with observations on the prospects in the immediate future for Easy-to-read in Catalonia. Sun, 02 Jan 2005 00:00:01 +0100 http://www.raco.cat/index.php/Bibliodoc/article/view/40883/83060 http://www.raco.cat/index.php/Bibliodoc/article/view/40883/83060 47-63 cmunoz.hrc@salud.madrid.org L'edició electrònica suposa un canvi en la cadena editorial tradicional, en conceptes com l'emmagatzemament i la distribució de l'article científic, passant de l'arxiu físic a l'arxiu virtual, i afecta tots els processos intermedis. Tractarem de les noves tendències en l'edició electrònica de les revistes científiques, des dels diversos projectes i iniciatives d'accés obert i d'accés gratuït. En relació amb aquest últim aspecte, tractarem dels directoris i dipòsits d'arxius oberts (Open Archive Initiative) disponibles a Internet. Quan parlem d'edició electrònica de revistes científiques és necessari aclarir alguns elements: 1) revistes nascudes des del model Open Access, 2) revistes que combinen distribució comercial amb embargament temporal de la distribució lliure a Internet. Veurem que hi ha més avantatges que inconvenients en aquesta nova política d'edició, i seran els investigadors els que s'hauran d'anar adaptant al canvi cultural que suposa aquesta nova manera de publicar els seus treballs. Finalment analitzarem com editors, distribuïdors d'informació i biblioteques, estan obligats a modificar els seus sistemes d'edició, de distribució i de gestió de la informació., La edición electrónica supone un cambio en la cadena editorial tradicional, en conceptos como el almacenamiento y la distribución del artículo científico, pasando del archivo físico a archivo virtual, y afectando a todos y cada uno de los procesos intermedios. Trataremos de las nuevas tendencias en la edición electrónica de las revistas científicas, desde los distintos proyectos e iniciativas de acceso abierto y acceso gratuito. En relación con esto último trataremos de los directorios y repositorios de archivos abiertos (Open Archive Initiative) disponibles en Internet. Al hablar de edición electrónica de revistas científicas es necesario aclarar algunos elementos: 1) revistas nacidas desde el modelo Open Access, 2) revistas que combinan distribución comercial con embargo temporal de la distribución libre en Internet. Veremos que las ventajas son más que los inconvenientes en esta nueva política de edición, y serán los investigadores los que se irán adaptando al cambio cultural que supone esta nueva forma de publicar sus trabajos. Por último analizaremos cómo editores, distribuidores de información y las bibliotecas, están emplazados a modificar sus sistemas de edición, distribución y gestión de la información., Electronic publishing implies a change in the traditional publishing chain, for such concepts as storage and distribution of the scholarly article, going as it does from the physical to the digital archive, and affecting all processes in between. We will deal with the new trends in electronic publishing of scholarly journals, from the many and varied projects and initiatives of Open Access and Free Access. Regarding the latter, we shall speak about Open Access directories and repositories (Open Archive Initiative) available on the Internet. When we speak of electronic publishing of scholarly journals, some points need to be clarified: 1) journals born under the Open Access model, 2) journals that combine commercial distribution with a temporary embargo period before their free distribution over the Internet. We shall see that the advantages outnumber the drawbacks with this new publishing policy and it will be the researchers themselves who must adapt to the cultural changes involved in this new form of publishing their works. The article concludes with an analysis of how publishers, information distributors and libraries have been obliged to modify their systems of publishing, distribution and management of information. Sun, 02 Jan 2005 00:00:01 +0100 http://www.raco.cat/index.php/Bibliodoc/article/view/40884/83061 http://www.raco.cat/index.php/Bibliodoc/article/view/40884/83061 65-90 cpasadas@ugr.es, jgomez@um.es Es descriu l'alfabetització informacional com una competència bàsica de les persones per saber trobar i usar la informació més adequada a les seves necessitats, independentment del lloc, suport o mitjà utilitzat per transmetre-la. També s'expliquen les tendències internacionals i locals per a la incorporació d'aquest servei a les biblioteques, i se'n justifica la importància per la connexió que té amb l'aprenentatge durant tota la vida, que fa de les biblioteques un recurs fonamental per a l'educació no formal i informal dels ciutadans. Finalment, i atès que la seva aplicació no deixa de plantejar problemes específics, s'expliquen les actuacions d'institucions com l'IFLA i la UNESCO per establir una agenda comuna de totes les biblioteques, institucions i professions involucrades en l'adquisició per individus i comunitats de les competències bàsiques englobades sota el concepte d'alfabetització contínua., Se describe la alfabetización informacional como una competencia básica de las personas para saber encontrar y usar la información más adecuada a sus necesidades, independientemente del lugar, soporte o medio utilizado para su transmisión. También se explican las tendencias internacionales y locales para la incorporación de este servicio en las bibliotecas, y se justifica la importancia de ello por su conexión con el aprendizaje durante toda la vida, que hace de las bibliotecas un recurso fundamental para la educación no formal e informal de los ciudadanos. Finalmente, y dado que su aplicación no deja de plantear problemas específicos, se explican las actuaciones que instituciones como IFLA y UNESCO realizan para establecer una agenda común de todas las bibliotecas, instituciones y profesiones involucradas en la adquisición por individuos y comunidades de las competencias básicas englobadas bajo el concepto de alfabetización continua., Information literacy is described as the basic skills needed for people to know how to find and use the most appropriate information for their needs, independently of the place, media or means used for transmitting it. The article explains about international and local trends for incorporating this service into libraries and justifies the importance of it due to its connection to lifelong learning, making libraries a fundamental resource for non-traditional education for the public. Finally, and given that its application does not stop specific problems from being raised, there is a discussion of the activities of institutions such as IFLA and UNESCO that work toward establishing an agenda common to all libraries, institutions and professions involved in the acquisition —by both individuals and communities— of basic skills included in the concept of continuing literacy. Sun, 02 Jan 2005 00:00:01 +0100 http://www.raco.cat/index.php/Bibliodoc/article/view/40885/83062 http://www.raco.cat/index.php/Bibliodoc/article/view/40885/83062 91-114 prierab@uoc.edu En el present article s'analitzen, des del punt de vista de les implicacions que plantegen per al desenvolupament dels serveis i activitats que duen a terme biblioteques i centres semblants, els diversos intents de transposició de la Directiva 2001/29/CE sobre drets d'autor. El títol de l'article s'obre amb el terme «possibles» pel fet que, a hores d'ara i en el moment de finalitzar la revisió d'aquest text (febrer de 2006), encara no s'ha fet efectiva la modificació del nostre actual marc legal. A pesar de la documentació i el coneixement sobre el procés de transposició disponible, la veritat és que fins que no es publiqui la versió definitiva en el BOE no podrem saber exactament com ens afectarà el marc legal. A pesar d'haver-hi un cert grau d'incertesa, la revisió dels textos coneguts fins al moment pot ajudar-nos com a professionals a entendre els aspectes que estan en joc i aprehendre els conceptes més importants d'aquesta matèria i que afectaran directament el desenvolupament dels nostres centres., En el presente artículo se analizan, desde el punto de vista de las implicaciones que plantean para el desarrollo de los servicios y actividades que llevan a cabo bibliotecas y centros similares, los diversos intentos de transposición de la Directiva 2001/29/CE sobre derechos de autor. El título del artículo se abre con el término «posibles» debido a que, a día de hoy y en el momento de finalizar la revisión de este texto (febrero de 2006), aún no se ha hecho efectiva la modificación de nuestro actual marco legal. Pese a la documentación y el conocimiento sobre el proceso de transposición disponible, lo cierto es que hasta su publicación definitiva en el BOE no podremos conocer a ciencia cierta cómo nos afectará el marco legal. Pese a existir cierto grado de incertidumbre, la revisión de los textos conocidos hasta el momento puede ayudarnos como profesionales a entender los aspectos que están en juego y aprehender los conceptos más importantes de esta materia y que afectarán directamente al desarrollo de nuestros centros., This article analyses the diverse attempts for transposing Directive 2001/29/CE on copyright from the point of view of its implications for libraries and similar centres wanting to develop services and activities. To date —through the last revision of this text in February 2006— the modification of our current legal framework has still not been modified. In spite of the available documentation and knowledge about the process of transposition, the truth is that until the definitive version is published in the Boletín Oficial del Estado, we will not know exactly how the legal framework will affect us. In spite of a certain degree of uncertainty, the revision of the text made known to date can help information professionals comprehend which issues are at stake and to understand the most important concepts of this topic that directly affects how our centres will develop in the future. Sun, 02 Jan 2005 00:00:01 +0100 http://www.raco.cat/index.php/Bibliodoc/article/view/40886/83063 http://www.raco.cat/index.php/Bibliodoc/article/view/40886/83063 115-133 Sun, 02 Jan 2005 00:00:01 +0100 http://www.raco.cat/index.php/Bibliodoc/article/view/40897/83065 http://www.raco.cat/index.php/Bibliodoc/article/view/40897/83065 135-154 Sun, 02 Jan 2005 00:00:01 +0100 http://www.raco.cat/index.php/Bibliodoc/article/view/40898/83067 http://www.raco.cat/index.php/Bibliodoc/article/view/40898/83067 155-186 Sun, 02 Jan 2005 00:00:01 +0100 http://www.raco.cat/index.php/Bibliodoc/article/view/40899/83068 http://www.raco.cat/index.php/Bibliodoc/article/view/40899/83068 187-189